Les bosses de conservació d'aliments estan fetes principalment de polietilè (PE), essent el polietilè de baixa-densitat (LDPE) i el polietilè de baixa-densitat lineal (LLDPE) els més utilitzats. Els materials de polietilè ofereixen una excel·lent flexibilitat, transparència, resistència a l'aigua i estabilitat química; no reaccionen fàcilment amb els aliments, per la qual cosa són ideals per envasar aliments. Les bosses fetes amb LDPE són suaus, dúctils i primes al tacte, la qual cosa les fa adequades per a l'ús domèstic diari-com ara envasar verdures, fruites i aliments cuinats. En canvi, el LLDPE ofereix una resistència a la tracció i a la perforació superiors, assegurant que les bosses no es trenquin fàcilment amb el pes i proporcionant una major durabilitat i estabilitat.
A més del polietilè, algunes bosses de conservació d'aliments es fabriquen amb clorur de polivinil (PVC). Les bosses de PVC són molt transparents i s'adhereixen bé a les superfícies, cosa que els permet embolicar els aliments amb força i minimitzar l'exposició a l'aire, la qual cosa preserva eficaçment la frescor. No obstant això, atès que la producció de PVC sovint implica l'ús d'additius com plastificants, les bosses destinades a l'envasament d'aliments han de complir estrictes normes de seguretat alimentària per garantir que cap additiu migrant als aliments. Actualment, el PE és el material dominant per a les bosses de conservació de grau-alimentari al mercat a causa del seu perfil de seguretat superior i una gamma més àmplia d'aplicacions.
A mesura que els estàndards ambientals són cada cop més estrictes, s'estan adoptant nous materials eco-ecològics per a la producció de bosses de conservació. Els materials biodegradables-com ara l'àcid polilàctic (PLA), el PBAT i els compostos basats en midó--es poden descompondre gradualment en condicions ambientals específiques, alleujant així la càrrega ambiental causada per la persistència dels plàstics tradicionals. Tot i que aquests materials ofereixen avantatges mediambientals, es necessiten més millores en la resistència a la calor, la flexibilitat i els costos de producció per satisfer una gamma més àmplia de requisits d'aplicació pràctica.
Més enllà dels materials plàstics bàsics, es poden incorporar petites quantitats d'additius compatibles-com ara antioxidants, estabilitzadors i lots mestres de color-per millorar les característiques de processament i la qualitat visual. Tanmateix, tenint en compte els alts estàndards de seguretat dels materials-de contacte amb els aliments, tots els additius han de complir estrictament les normatives rellevants. Com que les bosses de conservació fetes amb diferents materials varien en termes de transparència, resistència a la calor, capacitat de càrrega-i impacte ambiental, els consumidors haurien de seleccionar el producte que millor s'adapti a les seves necessitats específiques.