Els orígens dels guants d'un sol ús es remunten a principis del segle XX, quan s'utilitzaven principalment en l'àmbit mèdic. A mesura que evolucionaven les pràctiques quirúrgiques, la importància de la higiene i la protecció de les mans es va reconèixer cada cop més, fet que va impulsar els metges a utilitzar guants per minimitzar el risc de transmissió bacteriana durant els procediments. Els primers guants d'un sol ús estaven fets principalment de làtex natural i s'utilitzaven principalment per a exàmens mèdics i protecció quirúrgica.
Amb els avenços en la tecnologia industrial, els processos de fabricació de guants d'un sol ús van millorar i el seu ventall d'aplicacions es va ampliar. Des de mitjans-i-finals del segle XX, el desenvolupament del processament de plàstics i els materials polímers va portar a l'ús de materials com el polietilè (PE) i el clorur de polivinil (PVC) en la producció de guants. Això va reduir costos i va augmentar l'eficiència, permetent que els guants d'un sol ús entrissin en sectors quotidians com el processament d'aliments, el servei d'alimentació i el sanejament.
En els temps moderns, a mesura que els estàndards d'higiene i seguretat han augmentat, la demanda de guants d'un sol ús ha continuat creixent. S'han convertit en equips de protecció essencials en camps com la sanitat, la manipulació d'aliments, el treball de laboratori i la fabricació industrial. A més, l'adopció de nous materials-com ara el cautxú de nitril-ha millorat significativament la durabilitat, la comoditat i les capacitats de protecció d'aquests guants.
Els guants d'un sol ús han passat d'articles de protecció mèdica especialitzats a productes àmpliament utilitzats en nombroses indústries. De cara al futur, impulsada per l'evolució de la consciència ambiental i el progrés tecnològic, la indústria es centrarà cada cop més en materials sostenibles, processos de producció optimitzats i rendiment millorat del producte, amb l'objectiu de satisfer les necessitats dels usuaris alhora que minimitza l'impacte ambiental.